generes-premsa

Un camí, llarg o curt, depèn de com es miri. Una pedra, una altra... però al final la llum, els ànims, l'alegria.
Amb aquesta metàfora inento reflectir com visc jo aquest viatge que recorro pels móns del periodisme. És una travessia, potser una odissea d'obstacles, però, pel que he viscut, genera satisfaccions.
Nosaltres, els alumnes, hem entrat en un món desconegut, un món on els professors ens han deixat anar de la mà, un món autònom, en definitiva, un altre món. I és difícil veure com un gir en el camí et pot canviar tota una vida. Noves amistats (sense oblidar, ni molt menys, els amics de sempre), noves experiències, noves motivacions...
A vegades, però, seguir aquest camí del qual us parlo no és fàcil. De totes maneres, quan creus que estàs vençuda, aixeques aquestes pedres que ens dificulten la travessia i treus ànims d'on sigui. I per què? Perquè hem entrat en aquesta dinàmica perseguint una il·lusió. Vivim, ara mateix, per tocar-lo, sentir-lo, gaudir-lo. Així doncs, el que m'anima en aquesta carrera és el periodisme en sí. Perquè, si gràcies a un primer any, he pogut conèixer gent, barris... que mai hauria imaginat, sé que m'espera molt més en un futur que, espero, sigui molt proper.

Molts ànims i endavant!