generes-premsa |
 |
|
Sóc subjectiu perquè sóc un subjecte. Si fos un objecte, podria ser objectiu...
Temas
ArchivosEnlacesPerfil i entrevistes (directa i indirecta) de l\'humorista gràfic Òscar Nebreda
Què és un blog?
Una repassada per altres blogs penjats a la xarxaPrimo Levi i pel·lícules relacionades amb l\'holocaust jueu |
ENRIC MARCO I LA SEVA MENTIDA Era el dia abans que s'escampés la notícia quan vaig penjar al blog l'argument de les pel·lícules relacionades amb l'holocaust.El matí següent, 11 de maig de 2005, m'aixeco i sento per la ràdio que el president de l'associació Amical de Mauthausen, Enric Marco, al qual m'hauria agradat entrevistar per a conèixer més a fons aquella realitat, ha estat mentint durant 30 anys, i resulta que mai va estar deportat al camp de concentració de Flossenburg. Aquesta notícia és realment impactant. Saber que aquest home portava anys omplint els ulls de llàgrimes dels qui escoltaven el seu relat, dels qui llegien el seu llibre biogràfic, Memòria de l'infern, publicat l'any 1978. Marco ha reconegut, però, que havia estat a la presó en règim preventiu sota l'acusació de conspiració contra el III Reich. Però mai a un camp d'extermini nazi. Ara bé, hem de ser conscients que Marco va mentir pel que fa a la fitxa biogràfica de la seva persona, però allò que porta explicant durant tant temps és veritat. Per aquells que aquest fet els pugui servir d'excusa per a negar el passat (que encara n'hi ha), els recordaré que ELS CAMPS D'EXTERMINI NAZI VAN EXISTIR, SÓN REALS I LES PERSONES QUE HO VAN PATIR TAMBÉ SÓN REALS. Arribats a aquest punt, i després de molt reflexionar, em pregunto per què ho va fer? Què pot conduir a una persona a inventar-se una vida i a voler convertir-se en una víctima d'un extermini? Es tracta de diners? Es tracta de voler difondre la història? Es tracta de voler ser escoltat? Es tracta de voler ser conegut? Què ha passat? Per què? De totes maneres, a part de preocupar-me quins són els motius que van conduir a Marco a fer aquest pas, em preocupa encara més com s'han pogut sentir els autèntics deportats. Com els deu haver sentat la notícia? EL PAÍS deia, el passat dimecres 11 de maig, que els seus companys de l'Amical se senten "enfonsats". Suposo que deu ser difícil de pair, però la seva vivència continua tenint tanta força i tanta versemblança com la que jo mateixa sentia abans d'ahir i sento avui encara. 12/05/2005 11:18 Enlace permanente. Tema: Primo Levi i pel·lícules relacionades amb l\'holocaust jueu. Comentarios » Ir a formulario
La veritat es que es molt trist, i crec que va arribar a la presidéncia de l´associació "Amical de Mauthausen", ademés de la creu de Sant Jordi de la generalitat que li van treure ahir, estic segur, que hi han casos pitjors i que no se sabrán. Per acabar, cito les seves paraules "Vaig mentir perque així la gent m´escoltava més", sense comentaris, una abraçada Irene.
Fecha: 12/05/2005 11:06.
Sincerament, no sé si mai sabrem perquè ho ha fet. Ahir pel matí, el nostre admirat professor d'Història de Catalunya, Joan B. Culla debatia als Matins de TV3 el perquè de tota aquesta història. Després de sentir totes les teories i hipòtesis sobre perquè ho ha fet, cadascú que es faci la seva pròpia. Jo sincerament crec que no s'ha de mentir per aconseguir res i menys en un tema tan delicat com aquest. No hem d'oblidar l'horror de les víctimes i com la descoberta de la mentida de l'Enric Marco ha frivolitzat el tema.
Potser afany de protagonisme, potser està malalt (en el bon sentit de la paraula), però realment ha fet molt mal a la memòria d'aquells que van viure l'infern en vida Fecha: 13/05/2005 11:44.
Tot i ser divendres nit i sentir-me completament descolocada a casa , intentaré fer un breu i desestructurat comentari sobre la meva opnió respecte aquesta notícia que tant em va impactar i buidar dimecres al matí mentre intentava refrescar les idees amb una dutxa. Personalment he assistit a unes cinc o sis conferències presidides per Enric Marcó i realment és una de les poques persones que m'ha animat a seguir amb la lluita ; la lluita de cada dia , la lluita espontània , la lluita discreta però transgressora . Si vaig plorar amb cada una de les vivències que acuradament Marcó anava desflorant , vivències certes però despersonificades . Potser Marcó sí ha agafat la veu de totes aquelles persones que el nazisme va fer callar , potser mai hauriem d'haver sabut que les vivències narrades no eren pròpies. Si alguna cosa tinc clara és que Marcó en cap moment ha frivolitzat amb el nazisme , ans al contrari ha dedicat la seva vida a recordar els horrors q
Fecha: 13/05/2005 23:46.
Han passat uns dies de la noticia. S'han sentit molts comentaris, moltes hipòtesis i ja no s'està posant sobre la taula l'actuació d'aquest senyor sinó que ha tornat el tema de l'holocaust, curiosament evocat en els últims dies per la conmemoracio de l'aniversari.
Des de la meva perspectiva poc instruida en aquets tema (la tema es digna de tesi, irene) intepreto que Marco va intentar magnificar la seva vivència o descontextualitzarla per sentir-se més viu, més tràgic i més digne de ser reconegut, abraçat, aplaudit i plorat. POtser la necessitat de compartir el seu patiment real per disminuir la llosa que duia dins el va fer anar augmentant la bola creient que era l'única manera de fer-se escoltar. No crec q sigui lamanera pero el que es cert es que quan un té al cap tota la vida una sensacio determinada, uns records crus, perd de vista la realitat o el concepte de veritat i s'acaba creient al seva proia mentida.Potser ha servit per donar un lliço als massa creduls.SEgueixo dient, que potser no es la manera. Fecha: 15/05/2005 13:03.
Molt bones!
He trobat molt bo l'article perquè crec que reflecteix allò que tots els que haviem sentit a parlar de l'Enric Marco pensem, allò que tots ens preguntem i allò que tots seguirem reivindicant. Enric Marco, realment, ha estat un heroi per la seva causa. Enric Marco ha extès i ha tingut unes iniciatives que potser l'Amical no hagués tingut. Aquest home ha projectat una vida i l'ha sabut aixecar, sobre fonaments falsos, cert, però tot i així ho ha fet. Però la casa no se sosté sobre fum. Ja pot estar plena de detalls preciosos, ja pot estar plena de fotografies, d'imatges, de records... tot serà runa si els fonaments no són els idonis, els sincers, els lleials. Enric Marco té dues cares o, millor, dues realitats: la veu i la mentida. Per desgràcia, la primera ha quedat emmudida sota el jou de la segona. Entenc la indignació de tots els deportats i la frustració de tots aquells que l'escoltaven, el que ha fet aquest home amb el que NO ha viscut, no té nom; però el que ha fet un cop se li ha donat la credibilitat necessària sí que el té: pervivència de la memòria. Fecha: 21/05/2005 15:15.
Pel que fa als negacionistes això els ha anat perfecte i esperono des d'aquí a seguir lluitant perquè la memòria no mori, perquè la història no es repeteixi... aquells que volen que s'oblidi són els que la farciran d'errors, els que d'horrors l'han farcit fins ara.
L'actitud d'Enric Marco em sembla vergonyosa i absurda, però no la seva obra. M'abraço a ella com el primer dia i com el primer dia me la crec, perquè, si bé no va ser la seva realitat, sí que va ser la realitat de molts altres. Felicitats pel blog! nets! Fecha: 21/05/2005 15:15. |
.