generes-premsa

Adjunto una crònica que vaig fer sobre el dia de Sant Jordi. És una crònica que pretén mosatrar les dues realitats que es van viure aquella diada en el mateix centre de Barcelona. He volgut enfocar la meva redacció a partir de com es va viure la diada a les Rambles i a la rambla del Raval. He volgut, o almenys he intentat, plasmar l'ambient que es respirava aquell 23 d'abril en aquests dos llocs, perquè us puc assegurar que l'aire que es respirava tenia olors molt diferents.
Així doncs, espero que pogueu captar l'escència de cadascuna de les festes, tal i com jo les vaig viure aquell dia.

El Raval conviu amb un Sant Jordi multicultural

La diada de Sant Jordi a Barcelona adopta matisos diferents. Al centre de la ciutat, dues rambles paral•leles. Les Rambles i la rambla del Raval. En ambdues se celebra el dia del llibre i la rosa, però no es realitza la mateixa festa. A les Rambles, s’organitza la celebració tradicional de cada any i al Raval, es munta un 23 d’abril alternatiu i multicultural.
És un dia calorós, encara que el sol no brilla amb intensitat. Els laterals de les Rambles de Barcelona es converteixen en un aparador de llibres i roses. El centre d’aquest passeig es transforma, ja a les 11:17 hores, en un riu de gent cabalós i difícil de creuar. Les Rambles s’omplen de soroll, música i colors.
Al costat d’una parada, on la gent observa i fulleja els llibres que hi ha sobreposats damunt d’una taula, coberta per una tela de seda daurada, hi ha una altra parada. Aquesta està formada per una tela violeta, estesa damunt del terra, a sobre de la qual hi ha una trentena de llibres. El seu propietari ensenya un cartell on hi posa: “Llibre venut pel seu propi autor”. Però no té cap client. Així mateix, arribant al Port Vell, hi ha l’estant de l’Agrupació Literària d’Autors Nous, però tampoc atrau la clientela.
Mentrestant, a la plaça Catalunya, els escriptors i personatges mediàtics signen llibres dins de dues carpes. La gent s’empeny per aconseguir la signatura de l’Asha Miró, del Sebastià Alzamora o de la Lucrecia. La histèria que es viu en aquells moments fa que sigui difícil saber quins són els escriptors que hi ha. De fet, una de les senyores allí presents, l’Eulàlia, diu: “Anem, que hi ha el Gaspar Llamazares” quan, de fet, qui signa és l’escriptor Julio Llamazares, i no pas el líder de Izquierda Unida.
Ara bé, la diada a les Rambles no només és per als llibres i les roses, sinó que també és la festa de la política. Aquest aspecte es manifesta en els estants d’Esquerra Republicana, d’Iniciativa per Catalunya i del Partit Socialista.
De totes maneres, la festa s’estén més enllà dels partits polítics coneguts i també hi tenen cabuda el Sindicat de l’Estudiant o les Joventuts Comunistes, entre altres organitzacions polítiques.
Els qui també participen de la festa són els mitjans de comunicació. Per una banda, davant del palau de la Virreina, a les 12:00 hores, COM Ràdio retransmet un programa en directe, conduït per la periodista Elisenda Roca. D’altra banda, els periodistes de la Cadena SER també emeten la seva programació des de les Rambles.
Encara que aquestes dues ràdios són les que generen més expectació entre la multitud, circulen desenes de periodistes, amb els càmeres, com ara els de l’Agència EFE, els quals elaboren la crònica de la diada.
Enmig d’aquest panorama de festa i disbauxa, apareix un rodamón. Va tot brut, despentinat, i li falta una sabata. De totes maneres, passa desapercebut entre la gent. Deu ser que avui és Sant Jordi.

Sant Jordi a la rambla del Raval
Vora les 13:00 hores, uns cinquanta immigrants musulmans s’endinsen cap al carrer Hospital, cridant: “Tots som immigrants”. La manifestació arriba fins al barri del Raval.
Evidentment, al Raval també és Sant Jordi, però la festa ha perdut la tradició que encara es conserva a les Rambles. La rambla del Raval celebra una diada multiracial, a diferència de la catalanitat que desprenen les estelades i les senyeres que cobreixen els estants de les Rambles.
Al Raval, els immigrants pakistanesos, sud-americans i subsaharians gaudeixen de la festa i en participen. Hi ha un estant de l’Associació Pakistaní Català que ofereix llibres en la llengua del país. A més, hi ha un cartell a totes les parades que mostra aquesta vessant cultural, en el qual hi posa: Ravaleges?, ¿Ravaleas?, Mag-raval tayo? (en llengua tagal), i també està escrit en àrab i hindú.
En total, a la rambla del Raval hi ha una trentena de parades de llibres, però els tallers infantils són els protagonistes de la festa. Els monitors de les activitats, argentins, organitzen curses de sacs per als nens i, davant d’un escenari amb música índia, els joves dansen davant d’un cercle de gent que els observa.
En un estant de l’agrupament Salvador Gavina, hi ha deu nens que fan dibuixos, sota l’eslògan “Pintem un futur junts per Sant Jordi”.
Com a innovació d’enguany a la rambla del Raval, la fundació Tot Raval ha muntat un intercanvi de llibres. La directora de la Fundació, Rosa Gil, declara: “La proposta s’ha fet perquè la gent aprengui a compartir, volem donar una idea de civisme, volem que la gent vingui al Raval”.
Davant de la parada de l’intercanvi de llibres, passa un cotxe Mercedes i, mentrestant, dos indis, amb turbants blaus i barbes llargues, emprenen el carrer Hospital. Potser es dirigeixen a les Rambles o potser no. Però si hi van, podran veure que la diada de Sant Jordi té dues cares, i cadascuna d’elles té els seus encants i els seus desencisos.