generes-premsa

Sincerament, penso que els blogs suposen un terreny molt perillós. I no ho considero només d’alt risc en el món del periodisme, sinó a nivell d’una possible alarma social.

En el món on vivim, no és estrany, per desgràcia, que passin fets tan terrorífics com l’11 de setembre a Nova York o l’11 de març a Madrid. Ara bé, no tirem més llenya al foc i procurem ser una mica discrets i ajustar-nos a la realitat que ens envolta, que ja és prou complicada per ella mateixa.

Si sóc tan crítica amb aquest aspecte és perquè considero que els blogs són un terreny movedís, és a dir, no ens podem fiar ni un pèl del que ens diuen. Sé que pot resultar paradoxal que pugui estar criticant els blogs quan jo mateixa n’estic elaborant un, però crec que totes les informacions que rebem d’un blog s’han de contrastar perquè no sabem qui les ha escrit, d’on les ha tret i per què ho ha fet... En definitiva, no és informació fiable.

Ara bé, després de fer aquesta crítica, també sóc conscient que poden ser útils en moltes ocasions ja que, veritable o falsa, ens proporcionen informació i molta. Jo mateixa sóc una consumidora d'aquest servei interactiu quan necessito cercar informació.

De totes maneres, a vegades són els mateixos periodistes els qui acudeixen a un blog domèstic per informar-se. Llavors em plantejo: És que s’han canviat els papers i el periodista ja no busca les fonts sinó que les hi proporcionen? Es pot dir que avui són moltes les persones que exerceixen de periodistes sense ser-ho? Perjudica això al periodista o l’afavoreix?

La resposta la té cadascun de nosaltres.